0
0
Vota!

MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS PARTIT DELS SOCIALIS TES DE CATALUNYA I LES FRANQUESES IMAGINA D’ADHESIÓ A LA P ETICIÓ IMPULSADA PER LA PLATAFORMA AIGUA ÉS VIDA INSTANT A LA GENERALITAT DE CATALUNYA QUE EVITI UNA EXTERNALITZA CIÓ DELS SERVEIS QUE FINS ARA HA OFERT L’EMPRESA PÚBLIC A AIGÜES TER LLOBREGAT .

ATÈS que l’aigua és a Catalunya per llei, de titula ritat pública.
ATÈS que l’aigua es un dret de les persones i com a tal correspon als poders públics vetllar per la seva conservació i garantir-ne el seu accés. L’abastament d’aigua és una competència local en l’ordenament jurídic d’aquest país, tal com assenyala la Constitució Espanyola així com la legislació de règim local.
ATÈS que Aigües Ter-Llobregat és una empresa públic a adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, creada pel Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1990, sent responsable de l'abastament d'aigua de més de 100 municipis de les comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. ATLL és una peça clau per tal de garantir un servei públic d’aigua i de qualitat a 4,9  milions de catalans i catalanes i a les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen.
ATÈS que el marc legal desenvolupat des del 1879 fins al 2011 estableix la constitució d’un model públic de gestió de l’aigua que garantei xi la governabilitat del país i la universalització del servei, establint un clar carà cter públic des què l’Estat va proclamar la “Ley de Aguas de 1879” fins al vigent “texto refundido de 2002”.
D'altra banda, atenent que l'Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga, entre d’altres, les competències a la Generalitat de Catalunya en “l'organització de l'administració hidràulica, inclosa la participació dels usuaris”.
A tal efecte, l'article 34 del Decret Llei 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en  matèria d'aigües de Catalunya, adjudica a la Xarxa d'Abasta
ment Aigües Ter– Llobregat: “La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per
mitjà de la xarxa d'abastament Ter–Llobregat, la qual és un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, la regulació dels recursos hídrics i l'adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat, la planificació, la redacció dels projectes, l'execució de les obres, la gestió i l'explotació de les instal·lacions.”
En aquest context, també cal destacar la responsabilitat municipal en l’abastament d’aigua als seus ciutadans: des de la Constitució Espanyola fins a la legislació específica del Règim Local s’estableix l’obligació ineludible de les  municipalitats de garantir als seus respectius veïnatges l'abastament d'aigua pota ble i el sanejament,   independentment del nombre d’habitants. El nou marc legislatiu establert amb la Llei de simplificació i millorament de la regulació normativa aprovada pel Parlament de Catal unya, el 22 de desembre de 2011, pot comportar el  desmantellament de les institucions públiques d’aigua cabdals per a aquest país. A les seves disposicions  addicionals, per exemple, determina la prestació indirecta del servei d'abastament mitjançant la xarxa Ter-Llobregat, atorga al Departament de Territori i Sostenibilitat la licitació i l’adjudicació dels contractes administratius de gestió i prestació de serveis públics en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat al Decret Legislatiu 3/2003 del 4 de novemb
re, i, a més, considera de manera indirecta com a ingressos de la Generalitat de Catalunya els drets de naturalesa
econòmica aconseguits per l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat. També determina que es dissolgui l'Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat. El seu patrimoni s’incorpora al patr
imoni de la Generalitat i es subroga en la posició jurídica de l'Ens d'Abastament d'Aigua, pel que fa als béns, els drets i les obligacions de qualsevol tipus de què sigui titular .
Atès que la privatització o externalització del ser vei en alta de la xarxa Ter-Llobregat afectarà negativament el nostre municipi, on els se rveis d'abastament en alta a hores d'ara són prestats total o parcialment per l'empres a pública Aigües Ter-Llobregat, mitjançant la signatura del corresponent conveni.
Una afectació que pot derivar en la pèrdua de quali tat en el servei d’aigua que avui disposa el nostre municipi en base als motius següents:
1. Perquè l’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret humà i configuren un servei públic bàsic com així ho va aprovar l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2010. La privatització de la gestió introdueix a ltres prioritats, alienes al bé comú, com són les mercantils, de negoci i de beneficis que l’allunyen, i fins hi tot s’oposen a la preservació d’aquest dret bàsic. I l’ajuntament, com administració més propera a la ciutadania i garant dels serveis públics, no pot de fugir vetllar pels béns comuns i garantir-los.
2. Perquè l’externalització de la gestió encarirà el cost de l’aigua en alta, i la repercussió al rebut dels usuaris serà més gran perquè s’haurà de recuperar el capital inicial de la inversió (el valor pagat a la Generalitat com a conseqüència de la concessió, sinó també pagar el deute actual, eixugar el dèficit d’explota ció existent, i pagar els beneficis industrials i els dividends. Això apart dels generosos sobrecostos generats pel propi concessionari en adjudicar obres i serveis de const rucció, reparació i manteniment de les infraestructures a empreses del seu propi Grup, al marge de concursos i de competències, un procediment prou conegut en les privatitzacions i que són la part més suculenta, oculta, i  descontrolada de les privatitzacions dels serveis públics. Es calcula que el sobrecost estimat oscil·la entre els 30 i 50
M€ anuals i significarà que la tarifa pugui acabar multiplicant-se per 3, és a dir, un 300%.
3. Perquè ATL és patrimoni comú dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i altres entitats locals (que hi han aportat parts important s dels seus pressupostos en els darrers anys), no només de la Generalitat. ATL disposa d’un
complet parc d’instal·lacions modernes i ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d’euros i
d’infraestructures pagades amb l’aportació econòmic a de la ciutadania a través dels seus impostos, la tarifa,  l’aportació directe dels ajuntament connectats, el cànon, i amb aportacions del Fons de Cohesió europeu que tenien
com objectiu finançar “projectes d’inversió pública destinats a millorar el medi amb ient”, en cap cas finançar infraestructures per fer-ne una explotació mercantil.
4. Perquè afecta negativament les finances municipa ls en tant que obvia les aportacions que aquests municipis han fet per a la connexió amb  el sistema Ter-Llobregat. Els municipis són copropietaris de les infraestructures , per això és inacceptable que aquest aspecte no hagi estat tingut en compte i que, a més a més es pretengui que el cost de l’aigua que acabin pagant s’incrementi des del 150% fins al 300%.
5. Perquè afecta a la governança de l’aigua, doncs el paper de regulació que puguin exercir els municipis o la  Generalitat sobre els serveis bàsics privatitzats és nul o extremadament complex, com es va evidenciar durant la nevada del març de 2010 on més de 200.000 persones es van quedar sense llum, o el recent conflicte al Poblenou de
Barcelona amb el gas (Gas Natural), l’electricitat (Endesa) i l’Aigua (AGBAR) donant-se els culpes l’una a l’altre i dilatant lamentable ment la solució i on s’han vist afectades 4.000 famílies.
6. Perquè l’externalització de la gestió pot suposa r un abús de mercat ja que el servei en alta a mans d’una empresa que també sigui distribuï dora en baixa significa un clar abús de posició dominant i contradiu l’article 2 de la L
lei 15/2007, del 3 de juliol, de Defensa de la Competència d’Espanya, i l’article 102 sobre abús de mercat del Tractat de
Funcionament de la Unió Europea. Atès que la dissolució de l'Ens ’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat i la posterior privatització del serv ei d’abastament d’aigua en alta del sistema Ter-Llobregat no se sustenta sobre cap document ni argumentari que justifiqui el procés d’externalització d’ATLL, sinó que es tra cta d’una decisió arbitrària i sense cap fonament ni rigor tècnic, ni econòmic, ni social, ni ambiental, ja que:
7. No hi ha cap justificació tècnica. ATL és una em presa eficient que subministra anualment un volum de 229 Hm3 amb un molt bon rendi ment del 95,14%. El 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per la Global Water Awards.
8. No hi ha cap justificació econòmica. ATLL és una empresa perfectament viable i solvent amb petites correccions al sistema tarifari . I això que ha hagut de suportar càrregues de despeses d’inversió que corresponien a l Govern, com les derivades del greu episodi de la sequera del 20062008. Malgrat tot, durant aquest període, el volum d’inversió d’ATL va passar de 25 M€ a més de 100 M€ anuals. Convé recordar que les privatitzacions al sector de l’aigua per motius financers acostumen acabar malament.
9. No hi ha cap justificació social. L’externalitza ció que s’està plantejant no només no estava al programa electoral de cap força política ni del Parlament ni dels municipis, sinó que amb el període que es preveu de la licitació, 50 anys,  constitueix una hipoteca desmesurada per a l’exercici democràtic en el futur i evidenciant una clara pèrdua de governança. A més a més, el procés pateix un dèficit democràtic i una evident falta de transparència des del seu començament perquè els ciutadans no han pogut participar de cap manera en una decisió tan transcendental pels s
eus interessos. 10. No hi ha cap justificació ambiental. Al contrari, la privatització de la gestió de l’aigua va en contra de la gestió integral del cicle de l’aigua. La Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. Una gestió en mans privades no possibilitarà les inversions de caràcter mediambiental, de recuperació d’aqüífers, d’aplicació del Pla Sectorial de Cabals Ambientals, dels Plans d'Espais Fluvials, etc. tant necessàries. Difícilment, per exemple, es podrà fer el retorn del Ter previst al Pla de Gestió de l’Aigua aprovat pel Govern de la Generalitat el novembre de 2010.
ATÈS que cadascun dels 10 motius anteriorment expos ats fonamenta, de per sí mateix, qualsevol oposició i desacord al procés d’externalització iniciat, pels antecedents exposats, la Plataforma Aigua és Vida, formada per les entitats sotasignants, sol·licitem que al pròxim Ple de l’Ajuntament s’adoptin els acords següents:

Primer
MANIFESTAR que la titularitat del servei de subministrament en alta a Catalunya ha de romandre en els poders públics.
Segon
MANIFESTAR l’oposició a la dissolució de l'ens d’Abastament d’Aigua del sistema Ter-Llobregat i ens oposem a la gestió privada de l’abastament en alta d’aquest municipi mitjançant una empresa o grup d’empreses privades.
Tercer.-
REBUTJAR que el patrimoni de l'ens Ter-Llobregat pagat parcialment per aquest municipi sigui transferit a la Generalitat de Catalunya sense haver consultat aquest ajuntament.
Quart.-
INSTAR al Govern de la Generalitat de Catalunya a iniciar els tràmits legals necessaris perquè siguin derogades totes les disposicions que infringeixen o simplement alteren l’irrenunciable caràcter públic d’Aigües Ter Llobregat (ATLL).
Cinquè.-
DEMANAR als serveis jurídics de l’ajuntament que elaborin un estudi sobre els efectes que la projectada privatització tindrà sobre la prestació de serveis de l’aigua al municipi i, en cas que es duguin a terme, les possibles accions  jurídiques a emprendre per oposar-nos-hi.
Sisè.-
RECLAMAR a la Generalitat la modificació que sigui n necessàries per tal que s’estableixi el Consell de la Xarxa Ter Llobregat com a Òrgan paritari entre els Ajuntaments de la Regió Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de  Catalunya, i amb competències per gestionar efectivament la xarxa regional d’abastament en alta i amb capacitat per decidir la tarifa que s’aplicarà a la venda d’aigua als distribuïdors i per controlar la gestió del servei.
Setè.-
TRASLLADAR els presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a Aigües Ter Llobregat, a l’Agència Catalana de l’Aigua i a les associacions veïnals i entitats del municipi. Així mateix informar d’aquest acord a tots els veïns i v eïnes de les Franqueses del Vallès mitjançant els mitjans de  comunicació municipals

0 Opinions
Resultat ple municipal
10
1

Opinions

Encara no hi ha cap opinió, digues la teva!

Dona la teva opinió

Registra't per poder opinar!