11
0
Vota!

7.- MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL LES FRANQUESES IMAGINA DE REBUIG A L’ACORD COMERCIAL “D’ASSOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ” ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS .

ATÈS que l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), va molt més enllà del comerç ja que l’acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes
de la nostra vida quotidiana. Especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa.
Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania. ATÈS la falta de transparència que està caracteritzant les negociacions del TTIP, és una vulneració en el dret de tot ciutadà a saber el que s’està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu que exerceixen un paper important en les relacions comercials d’Europa, ja que pot vetar els
acords comercials (com va fer amb l’Acord Comercial Antifalsificació, ACTA), només se’ls permet l’accés limitat als textos de negociació.
ATÈS que un dels punts més preocupants és la inclusió del mecanisme de solució de controvèrsies inversora-estat que permetria als inversors estrangers eludir als tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament als tribunals internacionals d’arbitratge. Es tracta d’un privilegi per a les empreses més poderoses injustificable entre dos subjectes polítics amb tribunals de justícia desenvolupats i plenament operatius. Així, si un tribunal d’arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d’un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l’Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d’hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses que les anteposa a les lleis i a la pròpia democràcia.
Atès el debilitament del poder legislatiu democràtic per regular una àmplia varietat de sectors, es veuria encara més afectades per l'establiment d'un Consell de Cooperació Regulatòria (CCR) entre els EUA i la UE. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d'elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d'empreses, tindran l'oportunitat d’"analitzar" prèviament possibles impactes d'aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços
legislatius, fins i tot abans que s'engeguin.
Atès que els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva. L'agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d'avançar en major protecció dels drets laborals.
Atès que el TTIP significarà una reducció de les normes de la UE a partir de l'aplicació de conceptes com el "reconeixement mutu" dels estàndards i altres estratègies, poden tenir indirectament el mateix efecte, encara que sense canviar formalment cap reglament de la UE. Sobre la base del "reconeixement mutu", les empreses transnacionals podrien utilitzar les seves empreses subsidiàries en l'altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències en la regulació. A la pràctica, s'anul·laria de manera efectiva el dret de regular i es fomentaria un dúmping desregulador sense precedents.
Atès que un dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees establertes per als serveis d'interès públic. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d'aigua, o limitaria fortament les opcions per a l'adjudicació de les licitacions
públiques en funció de criteris ecològics o socials. Creiem que és un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són essencials i la defensa de béns públics, que tindrà un impacte molt negatiu a les polítiques desenvolupades a l’àmbit local.
Atès que la protecció de l'excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s'inclogui l'excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.
Atès que les negociacions comercials recentment concloses del Tractat de Lliure Comerç Canadà-UE (ZETA) ja van en aquesta línia, el TTIP promouria la carrera mundial d'acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l'any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. De la mateixa manera, EUA evita el multilateralisme allà on hagi estat desafiat i ara vol formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins i tot afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d'influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.
Atès que la firma d’aquest tractat pot esdevenir una desregulació per la porta del darrera que afectaria directament a matèries tant sensible, com la salut, el medi ambient o els serveis públics, entre ells els serveis que presta el món local, amb una clara voluntat de privatitzar i laminar competències i capacitats a les institucions públiques.
Per tot això, es proposa al ple l’adopció dels següents acords:
ACORDS:
Primer.- Declarar a aquest Municipi de Les Franqueses del Vallès com a Municipi insubmís i oposat al TTIP, defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social.
Segon.- Sol·licitar del Ministeri d'Administracions Públiques del Govern del Estat i a la Generalitat de Catalunya el seu suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils. Tercer.- Sol·licitar del Ministeri d'Economia la suspensio de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars, amb la finalitat d'aconseguir:

- que mecanismes com el Investor-state dispute settlement (ISDS) no siguin inclosos en aquest ni cap altre tractat.

- defensar l'actual politica reguladora de la UE i dels seus Estats de manera que no es perdin competencies en materies de legislacio social, proteccio al consumidor i medi ambient.

- que el tractat no es limiti a objectius merament econòmics, i que se li doni la mateixa importancia i siguin tractats d'igual forma en l'acord, els objectius socials i els ambientals.

- que s'acabi l'actual falta de transparència de les negociacions, es faci publica tota la informacio i s'obri un debat public en la UE i els seus respectius parlaments nacionals.

- que els serveis publics i la propietat intel·lectual siguin exclosos de l'acord.
Quart.- Traslladar aquests acords al Ministeri d'Afers Exteriors, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Parlament Europeu, del Congrés i el Senat de l'Estat espanyol.
Cinquè.- Donar difusió a aquests acords als mitjans d'informacio de l'Ajuntament.

0 Opinions
Resultat ple municipal
7
4
5

Opinions

Encara no hi ha cap opinió, digues la teva!

Dona la teva opinió

Registra't per poder opinar!