0
0
Vota!

PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’ACORD D’APLANAMENT EN ELS RECURSOS CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS FORMULATS PER LES OPERADORES DE TELEFONIA MÒBIL, EN RELACIÓ A L’ORDENANÇA FISCAL MUNICIPAL, REGULADORA DE LA TAXA PER APROFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL A FAVOR D’EMPRESES EXPLOTADORES DE SERVEIS DE SUBMINISTRES D’INTERÈS GENERAL.

Aquest Ajuntament de les Franqueses del Vallès va aprovar l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per aprofitament especial del domini públic local a favor d’empreses explotadores de serveis de subministres d’interès general, per l’exercici 2009, seguint el model proposat per la Diputació de Barcelona.
Igualment, l’Ajuntament ha delegat les funcions de gestió, inspecció i recaptació de dita taxa en la Diputació de Barcelona, que les porta a terme a través de l’Organisme de Gestió Tributària.
Per part de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, en ús de les facultats delegades pels Ajuntaments de la Província, s'han vingut practicant liquidacions en concepte de taxa per aprofitament especial del domini públic local a favor d'empreses explotadores de serveis de subministres d'interès general, corresponents a les diverses operadores de telefonia mòbil, conforme a l'Ordenança fiscal aprovada pels dits Ajuntaments.
Contra les liquidacions practicades pel dit Organisme, les operadores de telefonia mòbil van interposar recursos contenciosos administratius davant dels Jutjats Contenciosos Administratius de Barcelona, i contra les sentències dictades per aquests jutjats s'han formulat, en el seu cas, els corresponents recursos d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En el marc dels esmentats recursos contenciosos administratius, el Jutjat del Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona ha formulat qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha estat resolta mitjançant Interlocutòria de data 30 de gener de 2014 en els següents termes:
"En virtud de todo lo expuesto, el Tribunal de Justicia (Sala Octava) declara:
El Derecho de la Unión debe interpretarse, a la vista de la sentencia de 12 de julio de 2012, Vodafone España y France Telecom España (C-55/11, C-57/11 y C-58/11), en el sentido de que se opone a la aplicación de una tasa, impuesta como contrapartida por la utilización y la explotación de los recursos instalados en una propiedad pública o privada, o por encima o por debajo de la misma, en el sentido del artículo 13 de la Directiva 2002/20/CE del Parlamento Europeo y
del Consejo, de 7 de marzo de 2002, relativa a la autorización de redes y servicios de comunicaciones electrónicas (Directiva autorización), a los operadores que prestan servicios de comunicaciones electrónicas sin ser propietarios de dichos recursos."
Per la seva part, la sentència de 12 de juliol de 2012, a la que fa referència la Interlocutòria anteriorment transcrita, resolia les qüestions prejudicials (C-55/11, C-57/11 y C-58/11) formulades pel Tribunal Suprem, en els següents termes:
"En virtud de todo lo expuesto, el Tribunal de Justicia (Sala Cuarta) declara:
1) El artículo 13 de la Directiva 2002/20/CE el Parlamento Europeo y del Consejo, de 7 de marzo de 2002, relativa a la autorización de redes y servicios de comunicaciones electrónicas (Directiva autorización), debe interpretarse en el sentido de que se opone a la aplicación de un canon por derechos de instalación de recursos en una propiedad pública o privada, o por encima o por debajo de la misma, a los operadores que, sin ser propietarios de dichos recursos, los utilizan para prestar servicios de telefonía móvil.

2) El artículo 13 de la Directiva 2002/20 tiene efecto directo, de suerte que confiere a los particulares el derecho a invocarlo directamente ante los órganos jurisdiccionales nacionales para oponerse a la aplicación de una resolución de los poderes públicos incompatible con dicho artículo"
L'esmentada resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de data 30 de gener de 2014, ha confirmat la improcedència de l'exacció de la taxa per aprofitament especial del domini públic local a aquelles operadores de telefonia mòbil que no siguin propietàries de les xarxes utilitzades per a la prestació dels serveis de comunicació.
En aplicació de la doctrina continguda a la referida sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de data 12 de juliol de 2012, així com a la vista de les conclusions presentades per l'Advocada General en les qüestions prejudicials resoltes en dita sentència, el Tribunal Suprem ha dictat un gran número de sentències en les quals declara la nul·litat dels preceptes de l'Ordenança Fiscal reguladora de la taxa en allò que fa referència a la regulació del fet imposable i condició de subjecte passiu d'aquelles operadores que no siguin propietàries de les xarxes a través de les quals s'efectuïn els subministraments, així com al mètode de quantificació de la taxa previst a la pròpia Ordenança, declarant també la nul·litat de l'article de l'Ordenança referent a la quantificació.
Per totes, la Sentència del Tribunal Suprem de data 15 de març de 2013, resol expressament al respecte:
"PRIMERO.- Que debemos estimar y estimamos el recurso de casación interpuesto por la representación procesal de "Telefónica Móviles España, S.A." contra la Sentencia dictada, con fecha 17 de septiembre de 2009, por la Sala de lo Contencioso-administrativo (Sección Primera) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en el recurso número 271/2008, que se casa y anula. SEGUNDO.- Que debemos estimar en parte el recurso contenciosoadministrativo interpuesto por "Telefónica Móviles España, S.A.", contra la Ordenanza Fiscal reguladora de la Tasa por  aprovechamiento especial del dominio público local, a favor de empresas explotadoras de servicios de suministros de interés general, del Ayuntamiento de Abrera, declarando, en relación con la prestación de servicios de telefonía móvil, la nulidad del último inciso ("con independencia de quien sea el titular de la red") del apartado 2 del artículo 2; del apartado 2 del artículo 3, en cuanto atribuye la condición de sujeto pasivo de la tasa regulada a las empresas o entidades que no sean titulares de las redes a través de las cuales se efectúen los suministros, aunque sean titulares de derechos de uso, acceso o interconexión a las mismas; y del artículo 5.
TERCERO.- No hacemos expresa condena sobre las costas de este recurso de casación ni sobre las devengadas en la instancia.

En conseqüència, i atès que aquesta Administració assumeix la decisió adoptada pels Tribunals sentenciadors, resulta procedent aplanar-se al recurs contenciós administratiu 155/2009, que es segueix davant del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós administratiu, Secció Primera, en els estrictes termes continguts a la decisió del Tribunal Suprem expressada a la sentència abans transcrita, amb la finalitat d'acatar els criteris jurídics fixats per l'Alt Tribunal i evitar litigis innecessaris.

0 Opinions
Resultat ple municipal
10

Opinions

Encara no hi ha cap opinió, digues la teva!

Dona la teva opinió

Registra't per poder opinar!