0
1
Vota!

MOCIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN I DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA PER LES FRANQUESES SOBRE LA DECISIÓ DEL TSJC REFERENT A LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA.

Comenta el senyor ALCALDE: La moció 10 i la moció 11, el senyor Secretari ha passat un “refregit”, que se l’hi diu, només als caps de llista. L’ha passat? (...) El senyor Bernabé no ha rebut res?

Continua el senyor ALCALDE: En qualsevol cas, la llegeix? Perquè si veritablement no hi ha acord, hi ha les dues separades que les podem votar per separat.

Pren la paraula el senyor GONTÁN: Els que no presentem cap moció, si hi arriben a un acord, la resta ens entenem, perquè sinó ara anem una mica a cegues.

Comenta el senyor ALCALDE: Senyor Secretari, qualsevol “refregit” de mocions s’ha d’enviar a tots els regidors de l’Ajuntament.

Comenta el senyor PROFITÓS: Perdó... hi ha acord o no hi ha acord entre els dos presentants de les mocions? O no ho sabem?

(...)

Comenta el senyor ALCALDE: Sí, ho suprimim. Esperi... senyor Gontán (...) Llegim la proposta d’acord, si us plau.

ES llegeix el text (refós) de les dues mocions que ha proposat el secretari.

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra l’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i  joves de les darreres onades  immigratòries, tot  contribuint  a mantenir la cohesió social del país.

A més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit donar dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l’escola, en aplicació de la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS) esmentada .

Les tres sentències del TS mencionades, que es basen en la retallada del Tribunal Constitucional espanyol (TC) de l’Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà al català a totes les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos de cicle d’ensenyament obligatori”, és a dir, fins als 16 anys, el final de l’ESO i que la sentència anuncia que la Generalitat haurà d’adaptar el sistema d’ensenyament per garantir la presència del castellà de manera “equitativa” respecte el català.

El Tribunal Suprem declara “el dret dels recurrents al fet que el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la comunitat autònoma de Catalunya i, en conseqüència, la Generalitat haurà d’adoptar les mesures que calgui per adaptar el seu sistema d’ensenyament a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, juntament amb el català”. “De la mateixa manera, declarem el dret del recurrent al fet que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació, tant oral com escrita, que li siguin remeses pel centre (d’ensenyament) siguin també en castellà”, conclou la part dispositiva de la sentència.

Aquesta és la primera de les afectacions directes de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que es produeix; a més, contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiada internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes.

La legislació de l’Estat espanyol fa un tracte discriminatori envers el català, especialment si la comparem amb la legislació dels altres estats plurilingües, i la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea, si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants. El Govern espanyol aplica un tracte impositiu desmesurat, amb almenys 500 lleis, que imposen la llengua castellana en el nostre territori.

Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya i que es troba encara en una situació de minorització del seu coneixement i del seu ús, la bona aplicació i actualització de la immersió lingüística és una eina fonamental per garantir-ne la normalització, a més de garantir la cohesió social.

Més de trenta anys han passat des del Reial Decret 2092/1978, en què s’incorporava oficialment la llengua catalana al sistema educatiu no universitari, i la immersió lingüística a Catalunya ha estat emulada, elogiada i reconeguda.

Una immersió lingüística amb necessitats de millora, però que ha comportat un coneixement i un ús del català difícils d’assolir sense la incorporació del context escolar en sentit ampli i l’entorn de l’alumnat a les oportunitats d’ús de la llengua catalana.

Al final de l’escolarització obligatòria, l’alumnat de Catalunya té un coneixement de la llengua castellana igual al que té l’alumnat de tot l’Estat, tal com afirma el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, desvinculant així l’adquisició de la llengua castellana del seu ús escolar vehicular.

ACORDS:

Primer.- MANIFESTAR el rebuig a la sentència del TSJC, conseqüència de la retallada del Tribunal Constitucional Espanyol a l’Estatut i de les sentències consegüents del Tribunal Suprem, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya i que signifiquen un nou atac directe al nostre país, de conseqüències molt greus per al sistema d’immersió lingüística indicat.

Segon.- DONAR SUPORT al sistema d’immersió lingüística dels centres educatius, al model d’escola catalana en llengua i continguts així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, i treballar amb el compromís d’actuar i vetllar pel seu manteniment, millora i extensió.

Tercer.- INSTAR el Parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern català a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Quart.- VETLLAR per l’extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la Llei d’Educació de Catalunya.

Cinquè .- DONAR SUPORT a les iniciatives de la societat civil a favor de la immersió lingüística actual, i emplaçar a manifestar-se contra aquesta decisió.

Cinquè.- TRAMETRE aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, als governs català i espanyol, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats i al Senat espanyol.

El senyor Alcalde obre el torn d’intervencions:

Pren la paraula el senyor GONTÁN: Primera qüestió: hi ha acord o no hi ha acord? Si? Val. Segona qüestió: miri, senyor Colomé, jo fa uns dies amb temps suficient, li vaig dir que aquesta moció l’hauríem de presentar com Ajuntament, no com equip degovern. Vostès han tirat pel dret. Ens han deixat fora, perquè nosaltres els vam suggerir a més a més que tiressin la de “Som escola”. Si, si, perdoni’m, “moció de l’equip de govern”, per tant aquí els que no som de l’equip de govern quedem fora. No, no, “refregint-nos” a tots perquè no han pogut ni validar... no han pogut ni validar. És més, no la tenim ni físicament. No, però ara si vostès accepten el “refregit”, nosaltres no tenim res a dir. Per tant ha incomplert, d’acord? Perquè a més a més, es mengen la part important de la moció de “Som escola”. Si em permet... Es mengen el tros important. En el segon punt de la de “Som escola”, la frase final diu: “sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir”. Per tant, això és el que s’ha de fer en aquest cas i en qualsevol altre cas que toquin normes tan bàsiques per a la ciutadania com l’educació. Miri, s’ha de ser insubmís. I no ens ha de fer por el ser insubmís a una decisió judicial. Torno a repetir-ho moltes vegades: el “dret de cuixa” també era llei, i ens l’hem menjat pel mig. Per tant, hem de ser insubmisos amb les coses injustes, sinó no es modifiquen les lleis. I per tant, encara que sigui una sentència, encara que l’hagi manat Déu beneït, de les coses injustes s’ha d’anar en contra, i des del nostre punt de vista això és una injustícia i per tant nosaltres demanem, si accepta que participem en això, que aquesta frase es mantingui.

Pren la paraula el senyor ROSÀS: Nosaltres com a Administració creiem que no podem... (...) nosaltres podem demanar al Departament d’Ensenyament que recorri aquestes sentències, que faci acomplir la Llei que hi ha aprovada a Catalunya sobre ensenyament. Nosaltres estem d’acord, totalment d’acord, sobre la immersió lingüística a l’escola. Estem orgullosos que a les Franqueses hem tingut una escola, el Joan Sanpera, que ja fa molts anys que està fent la immersió lingüística, i hem de felicitar al senyor Agustí, que és qui va venir de fóra de Catalunya i ens va introduir la immersió lingüística en aquest municipi. Estem molt orgullosos els membres del nostre grup que hem portat els nostres fills a l’escola pública, podent portar-los a la privada i els hem portat a l’escola pública, cosa que altres no poden dir. Nosaltres defensem l’escola pública, defensem la immersió lingüística del català, i defensem la llei que hi ha a Catalunya sobre ensenyament. El que no podem dir com a Administració és que desacatem, demanar a la gent que desacati. Hem de demanar al Departament que vetlli i que recorri aquesta sentència, i que lluiti perquè s’apliqui la llei que tenim aprovada a Catalunya.

Pren la paraula el senyor BADIA: Senyor Secretari, em pot passar una còpia? Perquè és clar, jo no tinc res. Ara han canviat coses i jo no he vist res. I després, hi ha un punt, que el que l’he sentit, senyor Secretari: “en perill la llengua”, no estic d’acord amb aquest punt. Crec que s’està fent massa gra d’aquest tema. I les sentències, senyor Gontán, s’han d’acomplir. Ara, vostè no vulgui tirar pel dret.

Comenta el senyor PROFITÓS: Ja sé que és una mica d’esforç per nosaltres, però tot el que s’ha llegit aquí està inclòs entre l’una i l’altra de les mocions que sí que tenim. Aleshores, per les reserves que té el grup de Convergència per Les Franqueses sobre aquest paràgraf... bé, jo no crec que el fet de que nosaltres, com a Ajuntament, diem textualment el que diu això: “manifestar el suport al model d’escola... així com a lacomunitat educativa per tal que continuï aplicant-se en el dia a dia sense atendre a aquestes sentències ni a d’altres similars que les puguin seguir”. Nosaltres, el que estem fent, és manifestar el nostre suport al que facin els mestres i la comunitat educativa. En aquest cas, no crec que estem instigant a la rebel·lió, estem donant suport a una cosa que, de fet, ja s’està fent. No crec que sigui tant greu, la veritat. Per part meva, jo votaré a favor d’aquesta moció sigui coixa o camini amb les dues cames. Val més això que res. Com a representant d’Esquerra, no tinc cap inconvenient en que aquest paràgraf s’hi afegeixi.

Intervé el senyor ALCALDE: Nosaltres (ara com a Convergència i Unió), nosaltres tot i que per dintre del cap podem estar pensant amb la insubmisió, nosaltres no podem adscriure. És que no es pot adscriure.

Comenta el senyor GONTÁN: Miri, m’ho posa a ou. M’ho “posa a ou” perquè un membre del seu govern, Alcalde de l’Ajuntament de Vic, és el promotor de la secessió dels Ajuntaments de Catalunya, perquè ha fet “Ajuntaments per la Independència”. Mirin si poden ser insubmisos o no. Són capaços d’agafar... (...) ...i deixar-los quan no els interessa. Mirin, anar contra les injustícies, des de l’Administració o des de la ciutadania, es lícit. És que hauria de ser un deure. Evidentment, cadascú entén les injustícies com les entén. Des del nostre punt de vista, entenem que és una injustícia i per tant s’ha de tirar pel dret. I la insubmisió és un dret que tenim com a poble, com a Administració. I no hem de ser porucs per això. No hem de ser porucs. En tot cas, més val dues cames que ser coixa, però miri, coixa i tot la votarem. Ara, també li demano que el proper dia que arribin a un acord.... (...) perquè ja ha fallat en un.

Comenta el senyor ALCALDE: Em sap greu que no us hagi arribat.

Continua el senyor GONTÁN: No, no, si no és que no hagi arribat. El pacte a que vam arribar vostè i jo...

Comenta el senyor ALCALDE: Perdó, a la informativa de Ple vam dir que de les dues... és que vostè no hi era a la Informativa de Ple? Val

Comenta el senyor GONTÁN: No, no estic parlant...

Continua el senyor ALCALDE: No, que de les dues mocions en faríem una.

Comenta el senyor GONTÁN: Jo no ho sabia. (...) ...en aquesta moció que hi posa: “Moció de l’equip de govern de suport de l’escola catalana”, no seria (...) ...

Intervé el senyor ALCALDE: D’acord. Amb això estic d’acord, si vol canviem el redactat. No, no, podem canviar perquè té raó. Aquí podem posar “Moció de l’Ajuntament de les Franqueses” i ja està. Però ara, sempre i quan tots votem per unanimitat, perquè sinó també.... val? Senyor Badia, deu segons si us plau... i tindrà l’informe.

Rialles i aplaudiments dels regidors i del públic assistent.

Comenta el senyor BADIA: Escolti’m una cosa. No es tiri vostè aquí cap a un costat, cap a un altre. Escolti’m, la Junta de Portaveus està per fer aquestes coses. No sé si vostè ho sap, per negociar aquestes coses amb els portaveus. Quan arribem aquí hem d’arribar amb la moció tancada i qui voti a favor, que voti a favor, i qui no, que no.

Comenta el senyor ALCALDE: D’acord, però després no tingui pressa per marxar. Si ens estem dues hores allà discutint, ens estem dues hores. No, no, és una cosa que us la dic a tots. Si ens hem d’estar dues o tres hores per consensuar les coses, després una vegada consensuades no vinguem al Ple a canviar les coses. Ja l’he dit.

Comenta el senyor BADIA: .... no heu fet cap Junta de Portaveus. Segon:.... Respon el senyor ALCALDE: Hem fet Informativa de Ple.

Torna a comentar el senyor BADIA: Que sàpiga vostè que cobren tots. Home, no digui això perquè si no fa la Junta no... (...)

Comenta el senyor ALCALDE: Perdona, hi fan de portaveus en el Ple. No és només reunir-nos, sinó fer de portaveus en el Ple. Bé, suficientment debatut? Passarem a votació.

SOTMESA a votació la proposta, és aprovada per quinze vots a favor dels regidors dels grups municipals CiU, PSC-PM, ERC-AM, UPLF, CPF i LFI, una abstenció del regidor del grup municipal PxC, un vot en contra del regidor del grup municipal PP, i per tant, amb el quòrum legal.

El text (refós i esmenat) de la moció que finalment s’aprova és el que es transcriu a continuació:

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra l’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i  joves de les darreres onades  immigratòries, tot  contribuint  a mantenir la cohesió social del país.

A més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit donar dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l’escola, en aplicació de la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS) esmentada .

Les tres sentències del TS mencionades, que es basen en la retallada del Tribunal Constitucional espanyol (TC) de l’Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà al català a totes les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos de cicle d’ensenyament obligatori”, és a dir, fins als 16 anys, el final de l’ESO i que la sentència anuncia que la Generalitat haurà d’adaptar el sistema d’ensenyament per garantir la presència del castellà de manera “equitativa” respecte el català.

El Tribunal Suprem declara “el dret dels recurrents al fet que el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la comunitat autònoma de Catalunya i, en conseqüència, la Generalitat haurà d’adoptar les mesures que calgui per adaptar el seu sistema d’ensenyament a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, juntament amb el català”. “De la mateixa manera, declarem el dret del recurrent al fet que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació, tant oral com escrita, que li siguin remeses pel centre (d’ensenyament) siguin també en castellà”, conclou la part dispositiva de la sentència.

Aquesta és la primera de les afectacions directes de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que es produeix; a més, contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiada internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes.

La legislació de l’Estat espanyol fa un tracte discriminatori envers el català, especialment si la comparem amb la legislació dels altres estats plurilingües, i la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea, si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants. El Govern espanyol aplica un tracte impositiu desmesurat, amb almenys 500 lleis, que imposen la llengua castellana en el nostre territori.

Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya i que es troba encara en una situació de minorització del seu coneixement i del seu ús, la bona aplicació i actualització de la immersió lingüística és una eina fonamental per garantir-ne la normalització, a més de garantir la cohesió social.

Més de trenta anys han passat des del Reial Decret 2092/1978, en què s’incorporava oficialment la llengua catalana al sistema educatiu no universitari, i la immersió lingüística a Catalunya ha estat emulada, elogiada i reconeguda.

Una immersió lingüística amb necessitats de millora, però que ha comportat un coneixement i un ús del català difícils d’assolir sense la incorporació del context escolar en sentit ampli i l’entorn de l’alumnat a les oportunitats d’ús de la llengua catalana.

Al final de l’escolarització obligatòria, l’alumnat de Catalunya té un coneixement de la llengua castellana igual al que té l’alumnat de tot l’Estat, tal com afirma el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, desvinculant així l’adquisició de la llengua castellana del seu ús escolar vehicular.

Els sotasignants proposen al ple l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- MANIFESTAR el rebuig a la sentència del TSJC, conseqüència de la retallada del Tribunal Constitucional Espanyol a l’Estatut i de les sentències consegüents del Tribunal Suprem, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya i que signifiquen un nou atac directe al nostre país, de conseqüències molt greus per al sistema d’immersió lingüística indicat.

Segon.- DONAR SUPORT al sistema d’immersió lingüística dels centres educatius, al model d’escola catalana en llengua i continguts així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, i treballar amb el compromís d’actuar i vetllar pel seu manteniment, millora i extensió.

Tercer.- INSTAR el Parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern català a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Quart.- VETLLAR per l’extensió del sistema d’immersió lingüística, d’acord amb els preceptes de la Llei d’Educació de Catalunya.

Cinquè .- DONAR SUPORT a les iniciatives de la societat civil a favor de la immersió lingüística actual, i emplaçar a manifestar-se contra aquesta decisió.

Cinquè.- TRAMETRE aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, als governs català i espanyol, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats i al Senat espanyol.

 

0 Opinions
Resultat ple municipal
15
1

Opinions

Encara no hi ha cap opinió, digues la teva!

Dona la teva opinió

Registra't per poder opinar!