1
1
Vota!

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE SUPORT A LA DECLARACIÓ DE SOBIRANIA I EL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA.

ATÈS que el passat 23 de gener de 2012 el Parlament de Catalunya va aprovar per una majoria de 85 vots favorables la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya.

ATÈS que aquesta Declaració vol ser l’inici del procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir, voluntat majoritària del poble de Catalunya expressada democràticament les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

ATÈS que aquesta Declaració instava a fer partícips, entre d’altres, al món local. El Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya presenta la següent MOCIÓ

Punt únic. El Ple de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès dóna total suport i es fa copartícip la totalitat i literalitat de la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya que es transcriu a continuació:

“El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

En els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l'Estat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l'Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'Estat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l'11 de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d'Europa» són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent:

Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

  • Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
  • Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.
  • Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.
  • Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.
  • Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
  • Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
  • Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir.
  • Paper principal del Parlament. El Parlament en tant que la institució que representa el poble de Catalunya te un paper principal en aquest procés i per tant s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
  • Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el mon local, i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.”

El sr. Alcalde demana si hi ha alguna intervenció al respecte.

Pren la paraula el sr. Profitós i diu: la presentació de la moció no te cap altra objecte que donar ressonància i donar suport, com suposo que faran d’altres municipis i com ja estan fent Diputacions i altres ens, a la proposta que va aprovar en el seu dia el Parlament de la nostra nació, i exterioritzar tant com sigui possible el suport de tota la població en aquesta proposta.

Pren la paraula el sr. Gontán i diu: digui’m “tiquis-miquis”, però miri els grups que obertament hem dit que podem estar a favor d’aquests temes, ens hagués agradat que no l’hagués presentat en solitari, l’hagués consensuat, hagués dit “mireu, tenim això, què podeu fer? Ens podeu donar suport?” Senzillament això, perquè crec que el tema és prou important i prou de pes, com per no haver anat en solitari. Dit això, ja li anuncio que els dos, malgrat el què pugui pensar, li votarem a favor.

Pren la paraula el sr. Alcalde i diu: jo en aquest aspecte també li vaig demanar que la poguéssim presentar conjunta, però no he rebut resposta, però és que és igual. Que això no ens “empanyi” el què anirem a votar. “Empanyi”, no sé si està ben dit, que no ens enteli el què anirem a votar. Llavors, a partir d’aquí, encara que la presenti vostè, encara que la presenti qui sigui, nosaltres evidentment la votarem a favor, presenti qui ho presenti, si és aquesta la moció.

Pren la paraula el sr. Ribalta i diu: el grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya votarem en contra de la moció presentada per Esquerra Republicana, i en part ens sap greu, sr. Profitós perquè en el nostre programa electoral recollíem aquest dret, també el Partit Socialista Obrer Espanyol ha defensat durant temps, no sé ara, però durant temps sí que ho ha fet, i ens sap greu que quan vostès parlen de diàleg, parlen de cohesió social, facin el que ha fet vostè avui. Vull dir, “ho presento jo” per tenir un protagonisme en lloc de parlar amb altres que li podrien estar-hi d’acord amb vostè. No parlo de nosaltres, però segur que hi ha dos o tres grups municipals que ... clar, això està molt en contradicció amb aquesta cohesió de dir, “ostres, anem tots a una”, intentem recollir voluntats, intentem sumar. No, ho han de teledirigir i han de condicionar un possible futur vot d’aquest dret de decidir sense respectar que, creient en aquest dret a decidir, altres opcions o altres partits polítics o una gran part dels ciutadans de Catalunya no tinguin el seu punt de vista. A les hores, per mi, la sensació que em dona és que ho “faig jo”, encara que sigui un, encara que siguem menys .... “però sota els meus postulats, i amb el meu protagonisme i la medalla me la poso jo”. Per tant, el fet de posar per davant elements partidistes, de posar per davant medalles, de posar per davant factors més personals que la cohesió de Catalunya, no crec que sigui un element que ajudi a això que després que vostès parlen de diàleg i de cohesió. Per tant, ens sap greu perquè ens hagués agradat que fos una moció amb un valordemocràtic més elevat i que no condicionés ni teledirigís, ni ja preparés el vot dels ciutadans de Catalunya amb una sola direcció. Quan creiem en la llibertat, quan creiem en la democràcia, quan creiem amb el vot dels ciutadans, el que no podem fer és fer les coses teledirigides d’aquesta manera. Penso que, fins i tot, pels  seus propòsits hagués sigut molt més útil i els hagués beneficiat més, perquè de fet, això no fa més que demostrar un cert clientelisme, ho faig pels meus només, no ho faig per tots, i això ens sap greu. Per tant li dic que li votarem en contra.

Pren la paraula el sr. Profitós i diu: cap inconvenient de que aquesta moció sigui presentada per tot el Ple de l’Ajuntament. Cap inconvenient. Per tot el Ple, no per un partit, ni per dos, sinó per tot el Ple. Per una altra banda, sr. Ribalta, ha començat que votaríen que no. No he entès per què votaran que no, perquè realment immediatament ha començat a carregar sobre el fet que aquesta moció la presentés Esquerra, en lloc de presentar-la tots. Després d’haver dit que no se sumaria que la presentessin tots. Escolti, presentem-la tots, els disset, cap problema. Aquí hi ha una firma, en podem posar setze més, i tindrem unanimitat. Encantat de la vida. Per altra banda, aquesta moció ni és partidista, ni va teledirigida. Es limita a reproduir un acord que el màxim òrgan legislatiu de la nostra nació ha adoptat i a donar-ne la màxima repercussió possible i el màxim suport possible, com en la mateixa declaració de sobirania diu, tant des del món local com des d’altres àmbits. Nosaltres, ens agradi o no, som on som, formem part del principat i a partir d’aquí em penso que no hi ha clientelisme, no hi ha partidisme, no hi ha res. Si vol argumentar el seu vot en contra jo li agrairia que ho fes, però argumentant el per què del vot, no la resta de consideracions.

Pren la paraula el sr. Ribalta i diu: com deia aquell, m’agrada que em faci aquesta pregunta. O si més no, aquesta proposta. Molt bé, vostè diu que ho firmem els disset, em sembla fantàstic, però parlem-ne una mica abans, no? Per tant, li demanaria que la deixés sobre la taula, com vostè ha proposat i que parlem (...) Vostè és d’aquells de “aquí te pillo aquí te mato”, no dona opció ni al diàleg. Nosaltres tenim una proposta pròpia, i hi ha matisos que es poden fer. La tenim i també i l’hem presentat al Parlament, per tant agraeixo la seva voluntat de consens, i per tant, no passa res, es pot aprovar en el proper Ple. Portem la nostra proposta, portem la seva i busquem el consens. O potser no interessa això, que és el que jo deia en la intervenció anterior que vostè diu que no ha entès. Jo el que estic dient, li deia que sí, que és un tema totalment teledirigit i premeditat cap a un sentit del vot o un sentit del dret a decidir dels catalans, i per tant, només contempla una part del sentiment dels catalans. I des d’aquest punt de vista, està en contra els principis que defensa la pròpia moció. És el que jo li deia, que està teledirigida cap els que pensen en un sentit del vot.

Pren la paraula el sr. Profitós i diu: es pot consensuar qui la presenta, no es pot consensuar el contingut. El contingut és el que va a provar el nostre Parlament, llavors seria una altra cosa. Però la moció aquesta és, amb punts i comes, el què el nostre Parlament va aprovar. A partir d’aquí qualsevol altra cosa seria una moció, seria un text diferent però no és d’això del què estem parlant. Llavors, si es volen afegir s’afegeixen, i si no, no. Per altra banda, no hi ha res teledirigit. Aquesta moció, sivostè l’ha llegit, que suposo que sí, a més d’escoltar-la ara, parla del dret a decidir del poble de Catalunya, i diu que el poble de Catalunya és subjecte de sobirania. I ho és, llavors, a partir d’aquí no hi ha res teledirigit. No es parla de què passarà després, només es parla d’una declaració inicial d’això.

Pren la paraula el sr. Bernabé i diu: jo públicament he dit més d’un cop que no sóc independentista, i aquest cop votaré que sí, perquè no estem votant sí a la independència de Catalunya, sinó que estem votant a la possibilitat de consultar als ciutadans per tenir una foto actual de cap a on vol anar aquesta ciutadania. Si evidentment el govern espanyol no fos tant torpe, no s’alimentaria aquest independentisme com s’està alimentant.

SOTMESA a votació la proposta, és aprovada per onze vots a favor dels regidors dels grups municipals CiU, UPLF, CpF, LFI i ERC-AM, sis vots en contra dels regidors dels grups municipals PSC-PM, PP i PxC, i per tant, amb el quòrum legal.

0 Opinions
Resultat ple municipal
6
5

Opinions

Encara no hi ha cap opinió, digues la teva!

Dona la teva opinió

Registra't per poder opinar!